LA NECESSITAT D'UN ENFOCAMENT PRECAUTORI EN L'ÚS DEL PVC. Part III
Informe per a la Comissió de Política de Medi Ambient de la UB
Col.lectiu Universitat Verda - Setembre 1996
Experiències de prohibició i eliminació progressiva del PVC.
Fruit de la creixent preocupació de cada vegada més amples sectors socials, als darrers anys ha anat consolidant-se una presa de consciència a nivell polític front als importants problemes sanitaris i ambientals generats pel PVC a tot el seu cicle de vida. Això ha induït una gran quantitat de decisions de caire restrictiu i desincentivador preferentment sobre l'ús d'aquest plàstic i, molt habitualment, al sector de l'envàs alimentari. Per exemple, el PVC està prohibit per llei com a material d'envasos de begudes a Suïssa, i de tot tipus d'aliment a Àustria. A Alemanya i a Bèlgica les ampolles de PVC estan gravades amb una ecotaxa. Recentment, l'Ajuntament de Bilbao ha decidit no fer servir cap element de PVC a la construcció del nou metro de la ciutat.
Però, per la seva importància, derivada del seu abast i el seu caire potencialment multiplicador, cal destacar i descriure amb més detall les experiències de Suècia i les Comunitats lliures de PVC.
Suècia
El 23 de novembre de 1995, el Parlament suec va aprovar una resolució per a eliminar l'ús de PVC a Suècia. El text que es va aprovar va ser presentat pel Comitè d'Agricultura del Parlament, que és responsable dels temes mediambientals.
Aquesta resolució és la culminació d'un procés polític iniciat pel Parlament suec als primers anys 90 amb l'objectiu d'establir línies d'actuació pel desenvolupament d'una societat ecològica. Al mes de maig de 1993, el Parlament va aprovar la Llei Ecològica que incloïa el principi de ecològic de detoxificació:
"... l'únic nivell acceptable de substàncies sintètiques persistents a la natura és zero. Aquest objectiu no només es refereix als abocaments en sentit convencional, a la contaminació per abocaments d'aigües residuals i xemeneies industrials, etc. També es refereix a què l'ús d'aquestes substàncies ha d'acabar, ja que tota utilització de materials implica que el material utilitzat esdevé un residu o és dispersat directament en el medi ambient."
Per a definir les vies per portar a terme els objectius expressats a la Llei, es va crear un grup de treball conegut com a Comitè Ecològic, format per experts ambientals d'indústria, comerç, organitzacions no governamentals, i polítics del Ministeri i del Parlament. Un dels treballs encarregats a aquest grup en maig de 1993 va ser la l'elaboració d'un pla actuació per a evitar els danys mediambientals del PVC i altres plàstics clorats. El juny de 1994, el Comitè Ecològic va presentar els resultats del seu estudi al Govern suec, que contenien la recomanació de que l'ús de PVC tou i PVC rígid amb estabilitzants perillosos (inclou la major part dels usos del PVC) havia de ser eliminat abans de l'any 2000. Aquestes recomanacions també es van presentar davant el Parlament suec en abril de 1995 a petició de dos partits polítics.
La resolució que es va aprovar el 23 de novembre de 1995 contenia les següents afirmacions (39):
"... la fabricació del clor per a la producció de PVC afegeix una càrrega al medi ambient per mitjà de les emissions d'organoclorats, abocaments de mercuri i consum energètic. Alguns dels fluxos de residus provinents de la fabricació de PVC actualment estan altament contaminats amb dioxines i altres organoclorats perillosos. També existeixen emissions difuses d'organoclorats originades a les instal·lacions de producció. Basant-se en això, el Govern i les autoritats competents haurien d'aprofitar qualsevol oportunitat per a reduir els impactes negatius sobre el medi ambient de la producció de clor i de la pròpia fabricació de PVC."
"El Comitè no descarta la possibilitat de que es pugui reciclar el PVC en el futur. El reciclatge de materials de PVC fent servir les tècniques actuals no es pot recomanar. Hauria d'ésser responsabilitat de l'actor que desitgi iniciar el reciclatge demostrar que no provocarà cap conseqüència ambiental inacceptable. Llavors, l'autoritat competent hauria d'assessorar i aprovar el pla de reciclatge proposat."
"... l'abocament convencional és un mètode de tractament inadequat per a residus de PVC que continguin substàncies perilloses. L'abocament convencional no és acceptable per a PVC vell, ni tampoc per a productes de PVC nous que continguin components perillosos. Els plastificants i estabilitzants s'alliberaran de forma gradual dispersant-se al medi ambient. Els efectes que això pot ocasionar no han estat investigats. Tampoc han estat investigats el productes de degradació que es formen a llarg termini del propi polímer de PVC."
En ser incinerat el PVC, la major part dels plastificants es destrueixen. mentre que els metalls pesants dels estabilitzants es recullen a les cendres. El contingut en clor dels residus incinerats suposa risc de formació de dioxines. Degut al contingut en clor dels residus, es necessari un tractament especial dels gasos i equipament de protecció contra la corrosió a les incineradores. El Comitè opina que la incineració, degut al baix contingut energètic dels residus de PVC, hauria de considerar-se únicament un mètode de tractament a curt termini, i hauria per tant de reduir-se."
El Parlament suec ha demanat ara a l'Agència de Medi Ambient i a l'Inspectorat Químic que presentin, en el present any 1996, un estudi sobre com portar a terme l'eliminació del PVC a Suècia.
Comunitats lliures de PVC
Aquesta iniciativa va sorgir a la ciutat alemanya de Bielefeld després d'un incendi a un aparcament públic, on es van produir greus danys materials degut a la corrosió provocada per l'àcid clorhídric que va emetre el PVC quan es va cremar. Investigacions posteriors mostraren altres problemes com ara contaminació per dioxines. Després d'una exposició pública dels problemes ocasionats, el municipi va decidir eliminar l'ús de PVC. Entre 1987 i 1988 Bielefeld va eliminar un 90% de l'ús de PVC.
Els riscs d'incendis, els problemes de gestió dels materials de PVC una vegada que han terminat la seva vida útil, la presència de additius tòxics i els problemes ambientals en general ocasionats per aquests productes, són les raons que han portat a que cada any més municipis s'uneixin a la decisió de Bielefeld d'eliminar el PVC. Avui, aquest enfocament precautori respecte al PVC es compartit per més de tres cents municipis i regions principalment europees.
Aquesta iniciativa, a més a més de millorar la qualitat i seguretat de les construccions, ha servit per a desenvolupar el mercat de materials alternatius més acceptables ambientalment (els municipis compren importants quantitats de materials de construcció).
En la pràctica la iniciativa consisteix en la modificació de les ordenances municipals, o la normativa de construcció regional, de manera que es prohibeix l'ús de productes de PVC a les obres i activitats finançades amb fons públics. El grau de restricció varia depenent del municipi o regió. Existeixen alguns que únicament aproven una moció d'intencions, en la qual es declaren ciutat lliure de PVC, i que aniran eliminant progressivament l'ús de PVC. Altres municipis inclouen directament la prohibició de fer servir PVC sigui al mobiliari municipal, obres públiques o activitats finançades públicament (per exemple prohibeixen l'ús d'envasos de PVC en festes, carreres populars, etc.)
Exemple pràctic: Berlín
Berlín va ser la primera regió alemanya i europea que, dins el marc de les seves normes generals per a la construcció de vivendes de protecció oficial i per a la modernització de cases antigues, va articular condicions que restringien l'ús de PVC. Així, la normativa de vivendes (WFB 1990) incloïa la prohibició de fer servir els següents productes de construcció de clorur de polivinil (PVC):
Aquesta norma va entrar en vigor per a la modernització i renovació de vivendes i per a tots els edificis públics de l'autonomia de Berlín.
Actualment segueix en vigor amb una modificació per a les finestres i la inclusió de cables de distribució d'electricitat, que no es podran fer servir a partir de l'1 de gener de 1997.
Llistat de ciutats lliures de PVC
Carmona (Sevilla): El Ple de l'Ajuntament de Carmona va aprovar per unanimitat una moció que restringia l'ús de PVC a les obres públiques el passat juliol. Va ser el primer municipi espanyol en declarar-se oficialment "Ciutat Lliure de PVC".
Coca (Segòvia): l'ajuntament de Coca ha decidit deixar de fer servir PVC a les seves obres públiques tot i que no ha aprovat cap moció al respecte. Des que va prendre la decisió, en juliol de 1996
Sis länder: Sud d'Àustria (Nieder Österreich), Viena, Styria, Salzburg, Tirol i Vorarlberg;
Set capitals regionals: Viena, Linz, Salzburg, Innsbruck, Klagenfurt, Graz i Bregenz;
Altres petites ciutats: Sankt Valentin, Traun, Bruck an der Leitha, Judenburg, Hoeschst, Wolfurt, Ludesch, Feldkirch, Dornbirn, Wolfsberg i Klosterneuburg (entre d'altres).
Flandes (a hospitals)
Aarhus
Aachen, Aalen, Aachen Kreis, Alsfeld, Ammerland, Ansbach, Arnsberg, Asbach, Ascha, Augsburg, Bad Abbach, Bad Hersfeld, Bad Oeynbausen, Bad Oldesloe, Bad Pyrmont, Bad Salzuflen, Bad Säckingen, Bad Schwalbach, Bamberg, Barntrup, Bergisch-Gladbach, Bergneustadt, Bergkamen, Berlin, Bielefeld, Bochum, Bodenheim, Boennigheim, Bonn, Braunschweig, Bünde, Bremen, Burbach, Burscheid, Crinitzberg, Delemenhorst, Detmold, Diepholz, Dillenburg, Donaueschingen, Dorsten, Dortmund, Düren, Düsseldorf, Duisburg, Edemissen, Eich, Elbtal, Emmendingen, Engelskirchen, Engen, Erkrath, Erlangen, Essen, Frankfurt, Geislingen an der Steige, Gelnhausen, Gelsenkirchen, Geseke, Giessen, Gosslar, Gross-Gerau, Gütersloh, Gummersbach, Hachenburg, Hagen, Halle Westfalen, Hamm, Haltern, Hanau, Hannover, Herdecke, Herford, Herford-Kreis, Herne, Herzogenrath, Heusweiler, Höhr-Grenzenhausen, Holzminden, Hückeswagen, Hüfingen, Husum, Ingolstadt, Iserlohn, Jever, Jülich, Kaiserslautern, Karben, Kassel, Kerpen, Kiel, Kitzingen, Köln, Korbach, Krefeld, Kreuztal, Kromach, Lage, Lahn-Dill-Kreis, Langenberg, Lauterbach, Leipzig, Lemgo, Leun, Leverkusen, Lindlar, Lippstadt, Lohmar, Lübeck, Ludenscheid, Ludwigshaven, Mainz, Marburg, Marienheide, Marpingen, Melsungen, Mettmann-Kreis, Meppen, Mönchengladbach, Mörfelden-Walldorf, Möttigen, Nülheim an der Ruhr, München, Münster, Nettersheim, Neu-Isenburg, Neuss, Niedenstein, Nordfriesland, Nürnberg, Oberhausen, Offenbach, Olehing, Oldenburg, Osnäbruck, Paderborn, Peine, Radevormwald, Ratzeburg, Recklinghausen, Regensburg, Reken, Remscheid, Remshalden, Rhheinsberg (Bra), Riedstadt, Rodgau, Rosbach, Rösrath, Rosenheim, Rotenburg, Saarbrücken, Salzgitter, Sande, Sarstedt, Schaumburg-Lippe, Schenefeld, Schortens, Schweinfurt, Schwelm, Siegburg, Siegen, Siegen-Wittgenstein, Soest, Solingen, Stolberg, Stuttgart, Taunusstein, Telgte, Teningen, Troisdorf, Tübingen, Tuttlingen, Ulm, Unna, Unna Kreis, Urbach, Verden, Viersen-Kreis, Vlotho, Waldbroel, Wardenburg, Warendorf, Weilerswist, Weinhein (BW), Werdohl, Wetzlar, Wiehl, Wipperfürth, Worms, Wuppertal, Wuerzburg, Wyk auf Führ, Zell und Aichelberg.
Ciutat de Luxemburg (implementació sense resolució)
Hi ha restriccions a 17 ciutats. A més a més, a 4 grans ciutats - Amsterdam, Den Haag, Rotterdam i Utrech - el PVC té la categoria de material de construcció a evitar o d'última elecció.
Bergen, Hemsedal
140 comunitats entre les que es troben Gothenborg i Landskrona.
Les assemblees de les ciutats d'Abiko i de Narasin han aprovat resolucions per a reduir l'ús de PVC. A més a més, la prefectura de Chiba i el congrés de Nakano també han aprovat resolucions similars.
El projecte de la ciutat olímpica i de les instal·lacions annexes per a les Olimpíades de Sidney de l'any 2000 està desenvolupant-se sota criteris ambientals basats en el concepte de desenvolupament sostenible, incloent-hi "un compromís per a minimitzar l'ús de PVC"40.
Conclusions
En coherència amb la informació exposada en aquestes pàgines considerem que l'eliminació de tots els usos actuals del PVC a la Universitat de Barcelona és:
Davant el creixent volum d'indicis que reforcen la idea de que la fabricació, ús i eliminació del PVC exposa als éssers vius de tot el planeta a greus riscs (tot i assumint la incertesa encara present), un enfocament precautori dins la política ambiental de la Universitat de Barcelona exigeix la desaparició de totes les aplicacions del PVC en el termini més curt possible.
El gran nombre i profunditat de les experiències prèvies d'eliminació progressiva així ho demostren.
Així mateix, amb l'objectiu de potenciar el caire multiplicador cap a la resta de la societat d'aquesta mesura, proposem que la Universitat de Barcelona aprovi una moció declarant-se com a lliure de PVC.
Anex I: El paper de les empreses de relacions públiques en el debat sobre els problemes mediambientals.
Extracte d'un full publicitari de Burson-Marsteller:
"Sovint, les empreses s'enfronten amb dificultats que es perllonguen en el temps i que sorgeixen degut a la preocupació de la opinió pública (boicot a Sud-Àfrica, llet en pols per a lactants) o controvèrsies respecte als riscs que presenten alguns productes... els especialistes de Burson-Marsteller compten amb anys d'experiència en l'assessorament als seus clients en aquests temes. Han arribat a conèixer molt bé com funcionen els grups activistes més importants (religiosos, de consumidors, ètnics, ecologistes), i les tàctiques i estratègies dels que generen i recolzen determinats temes específics. Els nostres consellers a tot el món han ajudat els clients a contrarestar les inquietuds causades pels grups activistes".
Burson-Marsteller és una empresa multinacional capdavantera en el sector de les relacions públiques. Entre les institucions econòmiques i polítiques que han estat clients seu podem citar les següents:
Actualment, a l'Estat Espanyol, Burson-Marsteller assessora al Grup PVC, lobby de les empreses productores de PVC, d'ANAIP (Associació Nacional d'Industrials del Plàstic).
Bibliografia
Contacte: col.lectiu Universitat Verda
Edició: jcervan@pangea.org (agraïria que em fèssiu esment de les errades tipogràfiques i altres suggerències)